Orgull de Pare

Els que em coneixeu sabeu que no sóc partidari de mostrar tot això en públic, de fet ha passat mes d'un mes. Un mes que li he estat donant voltes a si fer-ho o no, com haureu deduït ja, ho faré.

Doncs bé amics avui us porto una entrada que a molts us semblarà poca cosa però he de dir-vos que per a mi és la més important de les que he publicat fins al dia d'avui, incloent l'antic bloc.

Són unes poques fotos del concurs de vaques de Sarrion, però l'important no són la quantitat de fotos, ni la qualitat, ni la composició, ni la nitidesa i ni tan sols la importància del moment captat.

La importància de les fotos és la persona que les va fer i aquesta és ni més ni menys que la meva filla Tània, una aficionada novell però que cada temporada m'acompanya a mes i mes tardes per tots els pobles.

Aquest dia en concret em va demanar si podia agafar la segona càmera per fer ella els seus primers passos i jo no vaig poder mes que mostrar un somriure d'orella a orella, perquè si a part d'agafar la meva afició pels bous i vaques de corro, agafa la de la fotografia, per a mi seria una cosa espectacular i que em ompliria d'orgull.

Tania moltíssimes gràcies per ser com ets, espero que et converteixis en una gran aficionada a les vaques i bous de corro (ja ho estàs començant a ser) i a la seva fotografia en totes les seves variables.